Annexes
L'unique annexe que nous disposerons dans ce mémoire
sera la Constitution d'Andorre de 1993. Nous aurions pu inclure d'autres
annexes, comme des lois, lois organiques, décrets, thèses et
analyses. Cependant, outre le fondamental que représente la
Constitution, les autres sont citées en bibliographie.
Annexe première et unique: Constitution de la
Principauté d'Andorre
Le lecteur non-catalanophone nous excusera de disposer la
Constitution en catalan. Cependant, nous avons préféré
laisser le texte dans sa forme originale. Malgré de très bonnes
traductions en français, il est préférable, selon notre
point de vue, de garder la forme originale pour une méilleure
compréhension et un respect lingüstique.
Preàm bu l
El poble andorrà, amb plena llibertat i
independència, i en exercici de la seva pròpia sobirania,
Conscient de la necessitat d'adequar l'estructura
institucional d'Andorra a les noves circumstàncies que comporta
l'evolució de l'entorn geogràfic, històric i
sòcio-cultural en què es troba situada, així com de la
necessitat de regular les relacions que, dins d'aquest nou marc jurídic,
hauran de tenir unes institucions que troben els seus orígens en els
Pareatges,
Convençut de la conveniència de dotar-se de tots
els mecanismes que han de permetre tenir la seguretat jurídica en
l'exercici d'uns drets fonamentals de la persona que, si bé sempre han
estat presents i respectats en el tarannà de la societat andorrana, no
es beneficiaven d'una regulació material concreta,
Decidit a perseverar en la promoció de valors com la
llibertat, la justícia, la democràcia i el progrés social,
i a mantenir i enfortir unes relacions harmòniques d'Andorra amb la
resta del món, i especialment amb els països veïns, sobre la
base del respecte mutu, de la convivència i de la pau,
Amb la voluntat d'aportar a totes les causes comunes de la
humanitat la seva col.laboració i el seu esforç, i molt
especialment quan es tracti de preservar la integritat de la Terra i de
garantir per a les generacions futures un medi de vida adequat,
Amb el desig que el lema "virtus, unita, fortior", que ha
presidit el camí pacífic d'Andorra a través de més
de set- cents anys d'història, segueixi essent una divisa plenament
vigent i orienti sempre les actuacions dels andorrans, Aprova sobiranament la
present Constitució.
Títol I
De la sobirania d'Andorra
Article 1
1. Andorra és un Estat independent, de Dret,
Democràtic i Social. La seva denominació oficial és
Principat d'Andorra.
2. La Constitució proclama com a principis inspiradors de
l'acció de l'Estat andorrà el respecte i la promoció de la
llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància, la defensa
dels drets humans i la dignitat de la persona.
3. La sobirania resideix en el poble andorrà, que
l'exerceix per mitjà de les diferents classes de participació i
de les institucions que estableix aquesta Constitució.
4. El règim polític d'Andorra és el
Coprincipat parlamentari.
5. Andorra està integrada per les Parròquies de
Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de
Lòria i Escaldes-Engordany.
Article 2
1. La llengua oficial de l'Estat és el català.
2. L'himne nacional, la bandera i l'escut d'Andorra són
els tradicionals.
3. Andorra la Vella és la capital de l'Estat.
Article 3
1. La present Constitució, que és la norma suprema
de l'ordenament jurídic, vincula tots els poders públics i els
ciutadans.
2. La Constitució garanteix els principis de
legalitat, de jerarquia, de publicitat de les normes jurídiques, de no
retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que
comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorables, de seguretat
jurídica, de responsabilitat dels poders públics i
d'interdicció de tota arbitrarietat.
3. Andorra incorpora al seu ordenament els principis de dret
internacional públic universalment reconeguts.
4. Els tractats i acords internacionals s'integren en
l'ordenament jurídic a partir de la seva publicació en el
Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, i no poden ésser
modificats o derogats per les lleis.
Títol II
Dels drets i llibertats
Capítol I. Principis generals
Article 4
La Constitució reconeix que la dignitat humana és
intangible i, en conseqüència, garanteix els drets inviolables i
imprescriptibles de la persona, els quals constitueixen el fonament de l'ordre
polític, la pau social i la justícia. Article 5
La Declaració Universal dels Drets Humans és vigent
a Andorra.
Article 6
1. Totes les persones són iguals davant la llei.
Ningú no pot ésser discriminat per raó de naixement,
raça, sexe, origen, religió, opinió, o qualsevol altra
condició personal o social.
2. Els poders públics han de crear les condicions per tal
que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives.
Capítol II. De la nacionalitat
andorrana
Article 7
1. La condició de nacional andorrà, així
com les seves conseqüències jurídiques, s'adquireix, es
conserva i es perd d'acord amb el que es reguli en Llei Qualificada.
2. L'adquisició o el manteniment d'una nacionalitat
diferent de l'andorrana implicarà la pèrdua d'aquesta en els
termes i terminis fixats per la llei.
Capítol III. Dels drets fonamentals de la persona
i de les llibertats públiques
Article 8
1. La Constitució reconeix el dret a la vida i la
protegeix plenament en les seves diferents fases.
2. Tota persona té dret a la integritat física i
moral. Ningú no pot ésser sotmès a tortures o a penes i
tractes cruels, inhumans o degradants.
3. Es prohibeix la pena de mort.
Article 9
1. Totes les persones tenen dret a la llibertat i a la seguretat
i només en poden ésser privades per les causes i d'acord amb els
procediments establerts a la Constitució i les lleis.
2. La detenció governativa no pot durar més del
temps necessari per dur a terme les indagacions tendents a l'esclariment del
cas i mai no pot excedir de quaranta-vuit hores sense que el detingut sigui
posat a disposició de l'autoritat judicial.
3. La llei establirà un procediment perquè tot
detingut pugui acudir a un òrgan judicial, a fi que aquest es
pronunciï sobre la legalitat de la seva detenció. Així
mateix, crearà el procediment per restablir els drets fonamentals
lesionats de tota persona privada de llibertat.
4. Ningú no pot ésser condemnat o sancionat per
accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte,
falta o infracció administrativa.
Article 10
1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir
d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut,
substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.
2. Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a
l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada
raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat
de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell
mateix i, en els processos penals, al recurs.
3. La llei regularà els supòsits en què,
per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser
gratuïta. Article 11
1. La Constitució garanteix la llibertat
ideològica, religiosa i de culte, i ningú no pot ésser
obligat a declarar o a manifestar-se sobre la seva ideologia, religió o
creences.
2. La llibertat de manifestar la pròpia religió
o les pròpies creences és sotmesa únicament a les
limitacions establertes per la llei que siguin necessàries per protegir
la seguretat, l'ordre, la salut o la moral públiques o els drets i les
llibertats fonamentals de les altres persones.
3. La Constitució garanteix a l'Església
Catòlica l'exercici lliure i públic de les seves activitats i el
manteniment de les relacions de col.laboració especial amb l'Estat
d'acord amb la tradició andorrana.
La Constitució reconeix a les entitats de
l'Església Catòlica que tenen personalitat jurídica
d'acord amb les seves pròpies normes la plena capacitat jurídica
dins de l'àmbit de l'ordenament general andorrà.
Article 12
Es reconeixen les llibertats d'expressió, de
comunicació i d'informació. La llei regularà el dret de
rèplica, el dret de rectificació i el secret professional. Queda
prohibida la censura prèvia o qualsevol altre mitjà de control
ideològic per part dels poders públics.
Article 13
1. La llei regularà la condició civil de les
persones i les formes de matrimoni. Es reconeixen els efectes civils del
matrimoni canònic.
2. Els poders públics promouran una política de
protecció de la família, element bàsic de la societat.
3. Els cònjuges tenen els mateixos drets i obligacions.
Els fills són iguals davant de la llei, amb independència de la
seva filiació.
Article 14
Es garanteix el dret a la intimitat, a l'honor i a la
pròpia imatge. Tothom té dret a ésser protegit per les
lleis contra les intromissions il.legítimes en la seva vida privada i
familiar.
Article 15
Es garanteix la inviolabilitat del domicili, al qual no es pot
entrar sense el consentiment del titular o sense manament judicial, excepte en
el cas de delicte flagrant. Es garanteix igualment el secret de les
comunicacions, llevat el cas de manament judicial motivat.
Article 16
Es reconeixen els drets de reunió i de manifestació
pacífiques amb finalitats lícites. L'exercici del dret de
manifestació requereix la comunicació prèvia a l'autoritat
i no pot impedir la lliure circulació de persones i béns.
Article 17
Es reconeix el dret d'associació per a la
consecució de fins lícits. La llei establirà, a efectes de
publicitat, un Registre de les associacions que es constitueixin.
Article 18
Es reconeix el dret de creació i funcionament
d'organitzacions empresarials, professionals i sindicals. Sense perjudici de la
seva vinculació amb organismes internacionals, aquestes organitzacions
han d'ésser d'àmbit andorrà, disposar d'autonomia
pròpia sense dependències orgàniques estrangeres i
funcionar democràticament. Article 19
Els treballadors i els empresaris tenen dret a la defensa dels
seus interessos econòmics i socials. La llei regularà les
condicions d'exercici d'aquest dret per garantir el funcionament dels serveis
essencials de la comunitat. Article 20
1. Tota persona té dret a l'educació, la qual s'ha
d'orientar vers el desenvolupament ple de la personalitat humana i de la
dignitat, tot enfortint el respecte a la llibertat i als drets fonamentals.
2. Es reconeix la llibertat d'ensenyament i de creació de
centres docents.
3. Els pares tenen dret a escollir el tipus d'educació
que hagin de rebre els seus fills. Igualment, tenen dret a una educació
moral o religiosa per a llurs fills d'acord amb les conviccions
pròpies.
Article 21
1. Tothom té dret a circular lliurement pel territori
nacional, i a entrar i sortir del país d'acord amb les lleis.
2. Els nacionals i els estrangers legalment residents tenen dret
a fixar lliurement la seva residència dins Andorra. Article
22
La no renovació de la condició de resident o
l'expulsió de la persona legalment resident només es podrà
acordar per les causes i segons els termes previstos en la llei, en virtut de
resolució judicial ferma, si la persona interessada exerceix el dret a
la jurisdicció.
Article 23
Tothom amb interès directe té dret a dirigir
peticions als poders públics en la forma i amb els efectes previstos per
la llei.
Capítol IV. Dels drets polítics dels
andorrans
Article 24
Tots els andorrans majors d'edat, en ple ús dels seus
drets, gaudeixen del dret de sufragi.
Article 25
Tots els andorrans tenen dret a accedir en condicions
d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els
requisits que determinin les lleis. L'exercici de càrrecs institucionals
queda reservat als andorrans, excepte en el que prevegin aquesta
Constitució o els tractats internacionals.
Article 26
Es reconeix als andorrans el dret de lliure creació de
partits polítics. El seu funcionament i organització han
d'ésser democràtics i les seves actuacions, conformes a la llei.
La suspensió de les seves activitats i la seva dissolució hauran
de ser efectuades pels òrgans judicials.
Capítol V. Dels drets i principis
econòmics, socials i culturals
Article 27
1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a
l'herència, sense altres limitacions que les derivades de la
funció social de la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat dels seus béns
o drets, si no és per causa justificada d'interès públic,
mitjançant la justa indemnització i d'acord amb el procediment
establert per la llei.
Article 28
Es reconeix la llibertat d'empresa en el marc de l'economia de
mercat i conforme a les lleis.
Article 29
Tota persona té dret al treball, a la promoció
per mitjà del treball, a una remuneració que garanteixi al
treballador i a la seva família una existència conforme a la
dignitat humana, així com a la limitació raonable de la jornada
laboral, al repòs setmanal i a les vacances pagades.
Article 30
Es reconeix el dret a la protecció de la salut i a rebre
prestacions per atendre altres necessitats personals. Amb aquestes finalitats,
l'Estat garantirà un sistema de Seguretat Social.
Article 31
És funció de l'Estat vetllar per la
utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb
la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i
mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en
l'atmosfera, l'aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna
autòctones.
Article 32
L'Estat pot intervenir en l'ordenació del sistema
econòmic, mercantil, laboral i financer per fer possible, en el marc de
l'economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el
benestar general.
Article 33
Els poders públics han de promoure les condicions
necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d'un habitatge
digne.
Article 34
L'Estat garantirà la conservació, promoció i
difusió del patrimoni històric, cultural i artístic
d'Andorra. Article 35
La llei garantirà i els poders públics defensaran
els drets dels consumidors i dels usuaris.
Article 36
L'Estat pot crear mitjans de comunicació social. D'acord
amb els principis de participació i pluralisme, una llei en
regularà l'organització i el control per part del Consell
General.
Capítol VI. Dels deures dels andorrans i dels
estrangers
Article 37
Totes les persones físiques i jurídiques
contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat
econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la
llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució
equitativa de les càrregues fiscals.
Article 38
L'Estat podrà crear per llei formes de servei cívic
per al compliment de finalitats d'interès general.
Capítol VII. De les garanties dels drets i
llibertats
Article 39
1. Els drets i llibertats reconeguts en els capítols
III i IV del present Títol vinculen immediatament els poders
públics a títol de dret directament aplicable. El seu contingut
no pot ésser limitat per la llei i és protegit pels Tribunals.
2. Els estrangers legalment residents a Andorra poden exercir
lliurement els drets i les llibertats del capítol III d'aquest
Títol.
3. Els drets del capítol V conformen la legislació
i l'acció dels poders públics, però només poden
ésser invocats en els termes fixats per l'ordenament jurídic.
Article 40
La regulació de l'exercici dels drets reconeguts en aquest
Títol només es pot dur a terme per llei. Els drets dels
capítols III i IV s'han de regular mitjançant lleis
qualificades.
Article 41
1. Els drets i llibertats reconeguts en els capítols III
i IV són tutelats pels tribunals ordinaris per mitjà d'un
procediment urgent i preferent regulat per la llei, que, en qualsevol cas, se
substanciarà en dues instàncies.
2. La llei crearà un procediment excepcional d'empara
davant el Tribunal Constitucional contra els actes dels poders públics
que violin el contingut essencial dels drets esmentats en l'apartat anterior,
llevat el supòsit previst a l'article 22.
Article 42
1. Una Llei Qualificada regularà els estats d'alarma i
d'emergència. El primer podrà ser declarat pel Govern en casos de
catàstrofes naturals, per un termini de quinze dies i amb
notificació al Consell General. El segon també serà
declarat pel Govern per un termini de trenta dies en els supòsits
d'interrupció del funcionament normal de la convivència
democràtica i requerirà l'autorització prèvia del
Consell General. Tota pròrroga d'aquests estats requereix
necessàriament l'aprovació del Consell General.
2. Durant l'estat d'alarma es pot limitar l'exercici dels drets
reconeguts en els articles 21 i 27. Durant l'estat d'emergència poden
ésser suspesos els drets recollits en els articles 9.2, 12, 15, 16, 19 i
21. L'aplicació d'aquesta suspensió als drets continguts en els
articles 9.2 i 15 s'ha de dur a terme sempre sota control judicial i sense
perjudici del procediment de protecció establert a l'article 9.3.
Títol III
Dels Coprínceps
Article 43
1. D'acord amb la tradició institucional d'Andorra els
coprínceps són, conjuntament i indivisa, el Cap de l'Estat, i
n'assumeixen la representació més alta.
2. Els Coprínceps, institució sorgida dels
Pareatges i de la seva evolució històrica són, a
títol personal i exclusiu, el Bisbe d'Urgell i el President de la
República Francesa. Llurs poders són iguals i derivats de la
present Constitució. Cadascun d'ells jura o promet exercir les seves
funcions d'acord amb la present Constitució. Article 44
1. Els coprínceps són símbol i garantia
de la permanència i continuïtat d'Andorra, així com de la
seva independència i del manteniment de l'esperit paritari en les
tradicionals relacions d'equilibri amb els Estats veïns. Manifesten el
consentiment de l'Estat andorrà a obligar-se internacionalment, d'acord
amb la Constitució.
2. Els Coprínceps arbitren i moderen el funcionament
dels poders públics i de les institucions, i a iniciativa ja sigui de
cadascú d'ells, ja sigui del Síndic General o del Cap de Govern,
són informats regularment dels afers de l'Estat.
3. Llevat dels casos previstos en la present Constitució,
els Coprínceps no estan subjectes a responsabilitat. Dels actes dels
Coprínceps se'n fan responsables qui els contrasignen.
Article 45
1. Els coprínceps, amb la contrasignatura del cap de
Govern o, en el seu cas, del síndic general, que n'assumeixen la
responsabilitat política:
a) Convoquen les eleccions generals d'acord amb la
Constitució.
b) Convoquen referèndum d'acord amb els articles 76 i 106
de la Constitució.
c) Nomenen el cap de Govern segons el procediment previst en la
Constitució.
d) Signen el decret de dissolució del Consell General
segons el procediment de l'article 71 de la Constitució.
e) Acrediten els representants diplomàtics d'Andorra a
l'estranger, i els representants estrangers a Andorra s'acrediten davant de
cadascun d'ells.
f) Nomenen els titulars de les altres institucions de l'Estat
d'acord amb la Constitució i les lleis.
g) Sancionen i promulguen les lleis segons l'article 63 de la
present Constitució.
h) Manifesten el consentiment de l'Estat per a obligar-se per
mitjà dels tractats internacionals, en els termes previstos en el
capítol III del Títol IV de la Constitució.
i) Realitzen els altres actes que expressament els atribueix la
Constitució.
2. Les disposicions previstes en els apartats g) i h) d'aquest
article han d'ésser presentades simultàniament a un i altre
copríncep que han de sancionar-les i promulgar-les o manifestar el
consentiment de l'Estat segons el cas, i n'han d'ordenar la publicació
no abans de vuit dies i no més tard de quinze.
En aquest període els coprínceps, conjuntament o
separadament, poden adreçar-se al Tribunal Constitucional amb missatge
raonat a fi que aquest es pronunciï sobre la seva constitucionalitat. Si
la resolució fos positiva l'acte pot ésser sancionat amb la
signatura d'almenys d'un dels coprínceps.
3. Quan concorrin circumstàncies que impedeixin per
part d'un dels coprínceps la formalització dels actes enumerats
en l'apartat 1 del present article dins dels terminis constitucionalment
previstos, el seu representant ho ha de notificar al síndic general o,
en el seu cas, al cap de Govern. En aquest supòsit, els actes, normes o
decisions afectats entraran en vigor transcorreguts els dits terminis amb la
signatura de l'altre copríncep i la contrasignatura del cap de Govern o,
en el seu cas, del síndic general.
Article 46
1. Són actes de lliure decisió dels
coprínceps:
a) L'exercici conjunt de la prerrogativa de gràcia.
b) La creació i l'estructuració dels serveis que
considerin necessaris per a la realització de les seves funcions
institucionals, el nomenament dels seus titulars i el seu acreditament a tots
els efectes.
c) La designació dels membres del Consell Superior de la
Justícia, d'acord amb l'article 89.2 de la Constitució.
d) El nomenament dels membres del Tribunal Constitucional,
d'acord amb l'article 96.1 de la Constitució.
e) El requeriment de dictamen previ d'inconstitucionalitat de
les lleis.
f) El requeriment del dictamen sobre la inconstitucionalitat
dels tractats internacionals, previ a la seva ratificació.
g) La interposició de conflicte davant del Tribunal
Constitucional per raó d'afectació de llurs funcions
institucionals, en els termes dels articles 98 i 103 de la
Constitució.
h) L'atorgament de l'acord per a l'adopció del text d'un
tractat internacional, d'acord amb les previsions de l'article 66, abans de la
seva aprovació en seu parlamentària.
2. Els actes derivats dels articles 45 i 46 són exercits
personalment pels Coprínceps, llevat de les facultats previstes a les
lletres e), f), g) i h) del present article, que poden ésser realitzats
per delegació expressa.
Article 47
El pressupost general del Principat ha d'assignar una quantitat
igual a cada copríncep, destinada al funcionament de llurs serveis, de
la qual poden disposar lliurement.
Article 48
Cada copríncep nomena un representant personal a
Andorra.
Article 49
En cas de vacança d'un dels Coprínceps la
present Constitució reconeix la validesa dels mecanismes de
substitució previstos en els seus ordenaments respectius, a fi que no
s'interrompi el funcionament normal de les institucions andorranes.
Títol IV
Del Consell General
Article 50
El Consell General, que expressa la representació mixta
i paritària de la població nacional i de les set
parròquies, representa el poble andorrà, exerceix la potestat
legislativa, aprova els pressupostos de l'Estat i impulsa i controla
l'acció política del Govern.
Capítol I. De l'organització del Consell
General
Article 51
1. Els consellers són elegits per sufragi universal,
lliure, igual, directe i secret, per un termini de quatre anys. El mandat dels
consellers acaba quatre anys després de la seva elecció o el dia
de la dissolució del Consell General.
2. Les eleccions s'han de celebrar entre els trenta i quaranta
dies següents a la finalització del mandat dels consellers.
3. Són electors i elegibles tots els andorrans que
estiguin en el ple ús dels seus drets polítics.
4. Una llei qualificada regularà el règim
electoral i preveurà les causes d'inelegibilitat i d'incompatibilitat
dels consellers.
Article 52
El Consell General es compon d'un mínim de vint-i-vuit
i d'un màxim de quaranta-dos consellers generals, la meitat dels quals
s'elegeixen a raó d'un nombre igual per cadascuna de les set
parròquies i l'altra meitat s'elegeix per circumscripció
nacional.
Article 53
1. Els membres del Consell General tenen la mateixa naturalesa
representativa, són iguals en drets i en deures i no estan sotmesos a
mandat imperatiu de cap classe. Llur vot és personal i indelegable.
2. Els consellers són irresponsables pels vots i opinions
manifestats en l'exercici de les seves funcions.
3. Al llarg del seu mandat els consellers no podran
ésser detinguts ni retinguts, excepte en el cas de delicte flagrant.
Llevat d'aquest cas, correspon decidir sobre la seva detenció,
inculpació i processament al Tribunal de Corts en Ple i el seu judici,
al Tribunal Superior.
Article 54
El Consell General aprova i modifica el seu reglament per majoria
absoluta de la Cambra, fixa el seu pressupost i regula l'estatut del personal
al seu servei.
Article 55
1. La Sindicatura és l'òrgan rector del Consell
General.
2. El Consell General es reuneix en sessió
constitutiva quinze dies després de la proclamació dels resultats
electorals i elegeix, en la mateixa sessió, el síndic general, el
subsíndic general i, si és el cas, els altres membres que
reglamentàriament puguin compondre la Sindicatura.
3. El síndic i subsíndic generals no poden exercir
el seu càrrec més de dos mandats consecutius complets.
Article 56
1. El Consell General es reuneix en sessions tradicionals,
ordinàries i extraordinàries, convocades segons el que es prevegi
en el reglament. Hi haurà dos períodes ordinaris de sessions al
llarg de l'any, determinats pel reglament. Les sessions del Consell General
són públiques, llevat que el mateix Consell General acordi el
contrari per majoria absoluta dels seus membres.
2. El Consell General funciona en ple i en comissions. El
reglament preveurà la formació de les comissions legislatives de
manera que siguin representatives de la composició de la cambra.
3. El Consell General nomena una comissió permanent
per vetllar pels poders de la cambra quan aquesta estigui dissolta o en el
període entre sessions. La Comissió Permanent, sota la
presidència del síndic general, estarà formada de manera
que respecti la composició paritària de la cambra.
4. Els consellers poden agrupar-se en grups parlamentaris. El
reglament preveurà els drets i deures dels consellers i dels grups
parlamentaris, així com l'estatut dels consellers no adscrits.
Article 57
1. Per prendre vàlidament acords, el Consell General ha
de trobar-se reunit, amb l'assistència mínima de la meitat dels
consellers.
2. Els acords són vàlids quan han estat aprovats
per la majoria simple dels consellers presents, sense perjudici de les majories
especials determinades per la Constitució.
3. Les lleis qualificades previstes per la Constitució
requereixen per a la seva aprovació el vot final favorable de la majoria
absoluta dels membres del Consell General, llevat de les lleis qualificades
electoral i de referèndum, de competències comunals, i de
transferències als Comuns, que requereixen per a la seva
aprovació el vot final favorable de la majoria absoluta dels Consellers
elegits en circumscripció parroquial i de la majoria absoluta dels
Consellers elegits en circumscripció nacional.
Capítol II. Del procediment legislatiu
Article 58
1. La iniciativa legislativa correspon al Consell General i al
Govern.
2. Tres Comuns conjuntament o una desena part del cens electoral
nacional poden presentar proposicions de llei al Consell General.
3. Els projectes i les proposicions de llei han d'ésser
examinats pel Ple i per les comissions en la forma que determini el
reglament.
Article 59
Mitjançant llei, el Consell General pot delegar
l'exercici de la funció legislativa al Govern, la qual en cap cas
podrà ésser subdelegada. La llei de delegació determina la
matèria delegada, els principis i les directrius sota els quals
haurà de regir-se el corresponent decret legislatiu del Govern,
així com el termini dintre del qual haurà d'ésser
exercida. L'autorització preveurà les formes
parlamentàries de control de la legislació delegada.
Article 60
1. En casos d'extrema urgència i necessitat, el Govern
podrà presentar al Consell General un text articulat perquè sigui
aprovat com a llei, en una votació de totalitat, en el termini de
quaranta-vuit hores.
2. Les matèries reservades a llei qualificada no poden
ésser objecte de delegació legislativa ni del procediment previst
a l'apartat 1 d'aquest article.
Article 61
1. La iniciativa del Projecte de llei del pressupost general
correspon exclusivament al Govern, que ha de presentar-lo per a
l'aprovació parlamentària, com a mínim, dos mesos abans de
l'expiració dels pressupostos anteriors.
2. El projecte de llei del Pressupost General té
preferència en la seva tramitació respecte a d'altres
qüestions i es tramitarà d'acord amb un procediment propi, regulat
en el reglament.
3. Si la Llei del pressupost general no és aprovada abans
del primer dia de l'exercici econòmic corresponent, es considera
automàticament prorrogat el pressupost de l'exercici anterior fins a
l'aprovació del nou.
4. La Llei del pressupost general no pot crear tributs.
5. La Comissió de Finances del Consell General
revisarà anualment el compliment de l'execució
pressupostària. Article 62
1. Els consellers i els grups parlamentaris tenen dret d'esmena
als projectes i a les proposicions de llei.
2. El Govern podrà sol.licitar que no es debatin
aquelles esmenes que comportin increment de despeses o disminució
d'ingressos en relació amb els previstos a la Llei del Pressupost
General. El Consell General, per majoria absoluta de la cambra, podrà
oposar-se a aquella sol.licitud amb una moció motivada.
Article 63
Aprovada una llei pel Consell General, el síndic
general en donarà compte als coprínceps perquè, entre els
vuit i quinze dies següents, la sancionin, promulguin i n'ordenin la
publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Capítol III. Dels tractats internacionals
Article 64
1. Els tractats internacionals han d'ésser aprovats pel
Consell General per majoria absoluta de la Cambra en els casos
següents:
a) Tractats que vinculin l'Estat a una organització
internacional.
b) Tractats relatius a la seguretat interior i a la defensa.
c) Tractats relatius al territori d'Andorra.
d) Tractats que afectin els drets fonamentals de la persona
regulats al Títol II.
e) Tractats que impliquin la creació de noves obligacions
per a la Hisenda Pública.
f) Tractats que creïn o modifiquin disposicions de
naturalesa legislativa o que requereixin mesures legislatives per a llur
execució.
g)Tractats que versin sobre representació
diplomàtica o funcions consulars, sobre cooperació judicial o
penitenciària.
2. El Govern informarà el Consell General i els
Coprínceps de la conclusió dels altres acords internacionals.
3. Per a la denúncia dels tractats internacionals que
afectin les matèries enumerades a l'epígraf 1 també
caldrà l'aprovació prèvia de la majoria absoluta de la
Cambra.
Article 65
Per als interessos del poble andorrà, del
progrés i de la pau internacionals, es podran cedir competències
legislatives, executives o judicials sempre que sigui a organitzacions
internacionals i per mitjà d'un tractat que ha d'ésser aprovat
per una majoria de dues terceres parts dels membres del Consell General.
Article 66
1. Els coprínceps participen en la negociació dels
tractats que afectin les relacions amb els Estats veïns quan versin sobre
les matèries enumerades en els apartats b), c) i g) de l'article
64.1.
2. La representació andorrana que tingui per
missió negociar els tractats assenyalats en el paràgraf anterior,
comprendrà, a més dels membres nomenats pel Govern, un membre
nomenat per cada copríncep.
3. Per a l'adopció del text del tractat caldrà
l'acord dels membres nomenats pel Govern i de cadascun dels membres nomenats
pels coprínceps.
Article 67
Els coprínceps són informats dels altres
projectes de tractats i d'acords internacionals i, a petició del Govern,
poden ésser associats a la negociació si així ho exigeix
l'interès nacional d'Andorra, abans de la seva aprovació en seu
parlamentària.
Capítol IV. De les relacions del Consell General
amb el Govern
Article 68
1. Després de cada renovació del Consell General,
en la primera sessió, que se celebrarà en el termini de vuit dies
després de la sessió constitutiva, es procedirà a
l'elecció del Cap de Govern.
2. Els candidats han d'ésser presentats per una cinquena
part dels membres del Consell General. Cada conseller només pot avalar
una candidatura.
3. Els candidats han de presentar el seu programa i
resultarà elegit aquell que, després d'un debat, en una primera
votació pública i oral obtingui la majoria absoluta del Consell
General.
4. En el cas que fos necessària una segona
votació tan sols poden presentar-se els dos candidats que hagin obtingut
els millors resultats en la primera votació. Serà proclamat com a
cap de Govern el candidat que obtingui més vots.
5. El Síndic General comunicarà als
coprínceps el resultat de la votació perquè el candidat
elegit sigui nomenat cap de Govern i en contrasignarà el nomenament.
6. S'ha de seguir el mateix procediment en els altres
supòsits en què quedi vacant el càrrec de Cap de Govern.
Article 69
1. El Govern respon políticament davant del Consell
General de manera solidària.
2. Una cinquena part dels Consellers poden presentar una
moció de censura, per mitjà d'un escrit motivat, contra el cap de
Govern.
3. Un cop fet el debat entre els tres i cinc dies posteriors
a la presentació de la moció i en la forma que determini el
reglament, es procedirà a una votació pública i oral.
Perquè la moció de censura prosperi, caldrà el vot
favorable de la majoria absoluta del Consell General.
4. Si la moció de censura és aprovada, el cap de
Govern cessa. Tot seguit es procedirà segons el que preveu l'article
anterior.
5. No es pot presentar cap moció de censura abans que
hagin transcorregut sis mesos des de la darrera elecció del cap de
Govern.
6. Els consellers que hagin presentat una moció de censura
no en poden signar cap altra abans que hagi transcorregut un any.
Article 70
1. El cap de Govern pot plantejar davant del Consell General la
qüestió de confiança sobre el seu programa, sobre una
declaració de política general o sobre una decisió de
transcendència especial.
2. La confiança es considera atorgada quan, en una
votació pública i oral, obtingui la majoria simple. En cas de no
obtenir aquesta majoria el cap de Govern ha de presentar la seva
dimissió.
Article 71
1. El Cap de Govern, després d'una deliberació
amb el Govern, i sota la seva responsabilitat, pot demanar als
Coprínceps la dissolució anticipada del Consell General. El
decret de dissolució ha de fixar la convocatòria de les eleccions
d'acord amb l'article 51.2 de la Constitució.
2. La dissolució no pot efectuar-se si s'està
tramitant una moció de censura o s'ha declarat l'estat
d'emergència.
3. Cap dissolució no pot efectuar-se abans que hagi
transcorregut un any des de les eleccions anteriors. Títol
V
Del Govern
Article 72
1. El Govern es compon del cap de Govern i dels ministres, en el
nombre que determini la llei.
2. Sota l'autoritat del seu cap, dirigeix la política
nacional i internacional d'Andorra. Dirigeix també
l'administració de l'Estat i exerceix la potestat
reglamentària.
3. L'Administració pública serveix amb
objectivitat l'interès general, i actua d'acord amb els principis de
jerarquia, eficàcia, transparència i plena submissió a la
Constitució, les lleis i els principis generals de l'ordenament
jurídic definits en el Títol I. Tots els seus actes i normes
estan sotmesos al control jurisdiccional.
Article 73
El cap de Govern és nomenat pels coprínceps, una
vegada hagi estat elegit en els termes previstos en la Constitució.
Article 74
El cap de Govern i els ministres estan sotmesos al mateix
règim jurisdiccional que els consellers generals. Article 75
El cap de Govern o, si és el cas, el ministre responsable,
contrasigna els actes dels coprínceps previstos en l'article 45.
Article 76
El cap de Govern, amb l'acord de la majoria del Consell General,
pot demanar als coprínceps la convocatòria d'un referèndum
sobre una qüestió d'ordre polític.
Article 77
El Govern finalitza el seu mandat quan acaba la legislatura,
per dimissió, defunció o incapacitació definitiva del cap
de Govern, en prosperar una moció de censura o perdre una
qüestió de confiança. En tots els casos, el Govern segueix
en funcions fins a la formació del nou Govern.
Article 78
1. El cap de Govern no pot exercir el seu càrrec
més de dos mandats consecutius complets.
2. Els membres del Govern no poden compatibilitzar el seu
càrrec amb el de conseller general i només poden exercir les
funcions públiques derivades de la seva pertinença al Govern.
Títol VI
De l'estructura territorial
Article 79
1. Els Comuns, com a òrgans de representació i
administració de les parròquies, són corporacions
públiques amb personalitat jurídica i potestat normativa local,
sotmesa a la llei, en forma d'ordinacions, reglaments i decrets. Dins
l'àmbit de les seves competències, exercides d'acord amb la
Constitució, les lleis i la tradició, funcionen sota el principi
d'autogovern, reconegut i garantit per la Constitució.
2. Els Comuns expressen els interessos de les
parròquies, aproven i executen el pressupost comunal, fixen i duen a
terme les seves polítiques públiques en el seu àmbit
territorial i gestionen i administren tots els béns de propietat
parroquial, siguin de domini públic comunal o de domini privat o
patrimonial.
3. Els seus òrgans de govern són elegits
democràticament.
Article 80
1. Dins el marc de l'autonomia administrativa i financera dels
Comuns, les seves competències són delimitades mitjançant
llei qualificada, almenys en les matèries següents:
a) Cens de població.
b) Cens electoral. Participació en la gestió del
procés i administració electorals que els correspongui segons la
llei.
c) Consultes populars.
d) Comerç, indústria i activitats
professionals.
e) Delimitació del territori comunal.
f) Béns propis i de domini públic comunal.
g) Recursos naturals.
h) Cadastre.
i) Urbanisme.
j) Vies públiques.
k) Cultura, esports i activitats socials.
l) Serveis públics comunals.
2. Dins el marc de la potestat tributària de l'Estat,
l'esmentada llei qualificada determina les facultats econòmiques i
fiscals dels Comuns per a l'exercici de les seves competències. Aquestes
facultats es referiran, almenys, a l'aprofitament i explotació dels
recursos naturals, als tributs tradicionals i a les taxes per serveis comunals,
autoritzacions administratives, radicació d'activitats comercials,
industrials i professionals i propietat immobiliària.
3. Mitjançant llei es podrà delegar a les
Parròquies competències de titularitat estatal.
Article 81
Amb la final itat d'assegurar la capacitat econòmica
dels Comuns, una llei qualificada determina les transferències de
capital del pressupost general als Comuns, garantint una partida igual per a
totes les parròquies i una partida variable, proporcional segons la seva
població, l'extensió del seu territori i altres indicadors.
Article 82
1. Els litigis sobre interpretació o exercici
competencial entre els òrgans generals de l'Estat i els Comuns seran
resolts pel Tribunal Constitucional.
2. Els actes dels Comuns tenen caràcter executiu directe
pels mitjans establerts per llei. Contra aquests es poden interposar recursos
administratius i jurisdiccionals per controlar-ne l'adequació a
l'ordenament jurídic. Article 83
Els Comuns tenen iniciativa legislativa i estan legitimats per
interposar recursos d'inconstitucionalitat en els termes previstos en la
Constitució.
Article 84
Les lleis tindran en compte els usos i costums per determinar la
competència dels quarts i dels veïnats, així com les seves
relacions amb els Comuns.
Títol VII
De la Justícia
Article 85
1. En nom del poble andorrà la justícia és
administrada exclusivament per jutges independents, inamovibles i, en
l'àmbit de les seves funcions jurisdiccionals, sotmesos només a
la Constitució i a la llei.
2. L'organització judicial és única. La
seva estructura, composició, funcionament i l'estatut jurídic
dels seus membres hauran d'ésser regulats per Llei Qualificada. Es
prohibeixen les jurisdiccions especials. Article 86
1. Les normes de competència i procediment aplicables a
l'Administració de Justícia estan reservades a la llei.
2. En tot cas, les sentències seran motivades,
fonamentades en l'ordenament jurídic i notificades fefaentment.
3. El judici penal és públic, salvades les
limitacions previstes per la llei. El seu procediment és preferentment
oral. La sentència que posi fi a la primera instància és
dictada per un òrgan judicial diferent del que va dirigir la fase
d'instrucció, i sempre és susceptible de recurs.
4. La defensa jurisdiccional dels interessos generals pot
efectuar-se mitjançant l'acció popular en els supòsits
regulats per les lleis processals.
Article 87
La potestat jurisdiccional és exercida pels batlles, el
Tribunal de batlles, el Tribunal de Corts i el Tribunal Superior de
Justícia d'Andorra, així com pels presidents respectius d'aquests
tribunals, d'acord amb les lleis.
Article 88
Les sentències, un cop fermes, tenen el valor de cosa
jutjada i no poden ésser modificades o anul.lades llevat els casos
previstos per la llei o quan excepcionalment el Tribunal Constitucional,
mitjançant el procés d'empara corresponent, estimi que han estat
dictades amb violació d'algun dret fonamental.
Article 89
1. El Consell Superior de la Justícia com a
òrgan de representació, govern i administració de
l'organització judicial, vetlla per la independència i el bon
funcionament de la justícia. Tots els seus membres seran de nacionalitat
andorrana.
2. El Consell Superior de la Justícia es compon de
cinc membres designats entre andorrans majors de vint-i-cinc anys i coneixedors
de l'Administració de Justícia, un per cada copríncep, un
pel síndic general, un pel cap de Govern i un pels magistrats i batlles.
El seu mandat és de sis anys i no poden ser reelegits més d'una
vegada consecutiva. El Consell Superior de la Justícia és
presidit per la persona designada pel síndic general.
3. El Consell Superior de la Justícia nomena els
batlles i magistrats, exerceix sobre ells la funció disciplinària
i promou les condicions perquè l'Administració de Justícia
disposi dels mitjans adients per al seu bon funcionament. Amb aquesta darrera
finalitat podrà emetre informes amb motiu de la tramitació de les
lleis que afectin la Justícia o per donar compte de la situació
d'aquesta.
4. La llei qualificada sobre la Justícia regularà
les funcions i competències d'aquest Consell Superior. Article
90
1. Tots els jutges, independentment de la seva categoria, seran
nomenats per a un mandat renovable de sis anys, entre persones titulades en
Dret que comptin amb aptitud tècnica per a l'exercici de la
funció jurisdiccional.
2. Els presidents del Tribunal de Batlles, del Tribunal de
Corts i del Tribunal Superior de la Justícia són designats pel
Consell Superior de la Justícia. La durada del seu mandat i les
condicions d'elegibilitat seran determinades per la llei qualificada esmentada
a l'article 89.4 de la Constitució.
Article 91
1. El càrrec de jutge és incompatible amb
qualsevol altre càrrec públic i amb l'exercici d'activitats
mercantils, industrials o professionals. Els jutges són remunerats
únicament a càrrec dels pressupostos de l'Estat.
2. Durant el seu mandat, cap Jutge no pot ésser
amonestat, traslladat, suspès en les seves funcions o separat
del seu càrrec si no és com a
conseqüència de sanció imposada per haver incorregut en
responsabilitat penal o disciplinària, mitjançant un procediment
regulat per la llei qualificada i amb totes les garanties d'audiència i
defensa. La mateixa llei regularà també els supòsits de
responsabilitat civil del jutge.
Article 92
D'acord amb les lleis i sense perjudici de les responsabilitats
personals dels qui els causin, l'Estat repararà els danys originats per
error judicial o pel funcionament anormal de l'administració de
justícia.
Article 93
1. El Ministeri Fiscal té la missió de vetllar
per la defensa i aplicació de l'ordre jurídic i per la
independència dels tribunals i de promoure davant d'aquests
l'aplicació de la llei per a la salvaguarda dels drets dels ciutadans i
la defensa de l'interès general.
2. El Ministeri Fiscal es compon de membres nomenats pel
Consell Superior de la Justícia a proposta del Govern, amb mandats
renovables de sis anys, entre persones que reuneixin les condicions per a
ésser nomenades Jutge. El seu estatut jurídic serà regulat
per llei.
3. El Ministeri Fiscal, dirigit pel fiscal general de l'Estat,
actua d'acord amb els principis de legalitat, unitat i jerarquia interna.
Article 94
Els jutges i el Ministeri Fiscal dirigeixen l'acció de la
policia en matèria judicial segons el que estableixin les lleis.
Títol VIII
Del Tribunal Constitucional
Article 95
1. El Tribunal Constitucional és l'intèrpret
suprem de la Constitució, actua jurisdiccionalment i les seves
sentències vinculen els poders públics i els particulars.
2. El Tribunal Constitucional aprova el seu propi reglament i
exerceix la seva funció sotmès únicament a la
Constitució i la llei qualificada que el reguli.
Article 96
1. El Tribunal Constitucional es compon de quatre magistrats
constitucionals, designats entre persones de reconeguda experiència
jurídica o institucional, un per cadascun dels coprínceps i dos
pel Consell General. El seu mandat té una durada de vuit anys i no
és renovable per períodes consecutius. La renovació del
Tribunal Constitucional es farà per parts. El règim
d'incompatibilitats serà regulat per la llei qualificada a què fa
referència l'article anterior.
2. És presidit cada dos anys pel Magistrat al qual
correspongui l'esmentada presidència segons torn rotatori. Article
97
1. El Tribunal Constitucional adopta les seves decisions per
majoria de vots. Les deliberacions i els vots són secrets. El ponent,
sempre designat per sorteig, té vot de qualitat en cas d'empat.
2. Les sentències que estimin parcialment o totalment la
demanda han d'especificar, d'acord amb la llei qualificada, l'àmbit i
extensió dels seus efectes.
Article 98
El Tribunal Constitucional coneix:
a) Dels processos d'inconstitucionalitat contra les lleis, els
decrets legislatius i el reglament del Consell General.
b) Dels requeriments de dictamen previ d'inconstitucionalitat
sobre lleis i tractats internacionals.
c) Dels processos d'empara constitucional.
d) Dels conflictes de competències entre els
òrgans constitucionals. A aquests efectes, es consideren òrgans
constitucionals els coprínceps, el Consell General, el Govern, el
Consell Superior de la Justícia i els Comuns. Article 99
1. Poden interposar recurs d'inconstitucionalitat contra les
lleis i els decrets legislatius una cinquena part dels membres del Consell
General, el cap de Govern i tres Comuns. Una cinquena part dels membres del
Consell General pot interposar recurs d'inconstitucionalitat contra el
reglament de la cambra. El termini d'interposició de la demanda
és de trenta dies des de la data de publicació de la norma.
2. La interposició del recurs no suspèn la
vigència de la norma impugnada. El Tribunal haurà de dictar
sentència en el termini màxim de dos mesos.
Article 100
1. Si en la tramitació d'un procés un tribunal
té dubtes raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat d'una llei
o d'un decret legislatiu que sigui d'aplicació imprescindible per a la
solució de la causa, formularà escrit davant del Tribunal
Constitucional demanant el seu pronunciament sobre la validesa de la norma
afectada.
2. El Tribunal Constitucional podrà no admetre la
tramitació de l'escrit sense recurs posterior. En cas d'admissió
dictarà sentència en el termini màxim de dos mesos.
Article 101
1. Els coprínceps, en els termes de l'article 46.1
.f), el cap de Govern o una cinquena part dels membres del Consell General,
poden requerir dictamen previ d'inconstitucionalitat sobre els tractats
internacionals abans de la seva ratificació. Aquest procediment
tindrà caràcter preferent.
2. La resolució estimatòria
d'inconstitucionalitat impedirà la ratificació del tractat. En
tot cas, la celebració d'un tractat internacional que contingui
estipulacions que contradiguin la Constitució exigirà la reforma
prèvia d'aquesta.
Article 102
Contra els actes dels poders públics que lesionin drets
fonamentals, estan legitimats per demanar empara davant el Tribunal
Constitucional:
a) Els qui hagin estat part o siguin coadjuvants en el
procés judicial previ al que es refereix l'article 41.2 d'aquesta
Constitució.
b) Els qui tinguin un interès legítim en
relació a disposicions o actes sense força de llei del Consell
General.
c) El Ministeri Fiscal en cas de violació del dret
fonamental a la jurisdicció.
Article 103
1. El conflicte entre els òrgans constitucionals es
plantejarà quan un d'ells al.legui l'exercici il.legítim per
l'altre de competències que li són constitucionalment
atribuïdes.
2. El Tribunal Constitucional podrà suspendre amb
caràcter cautelar els efectes de les normes o actes impugnats i, en el
seu cas, ordenar el cessament de les actuacions que han donat lloc al
conflicte.
3. La sentència determinarà i atribuirà a
una de les parts la competència en litigi.
4. L'inici d'un conflicte de competències impedeix el
plantejament de la qüestió davant l'Administració de
Justícia.
5. La llei regularà els supòsits en els quals el
conflicte es plantegi per raó del no exercici de les competències
que els òrgans mencionats tenen atribuïdes.
Article 104
Una llei qualificada regularà l'estatut jurídic
dels membres del Tribunal Constitucional, els processos constitucionals i el
funcionament de la institució.
Títol IX
De la Reforma Constitucional
Article 105
La iniciativa de reforma de la Constitució
correspondrà als coprínceps conjuntament o a una tercera part
dels membres del Consell General.
Article 106
La reforma de la Constitució requerirà
l'aprovació del Consell General per una majoria de dues terceres parts
dels membres de la Cambra. Immediatament després la proposta serà
sotmesa a referèndum de ratificació. Article 107
Superats els tràmits de l'article 106, els
Coprínceps sancionaran el nou text constitucional per a la seva
promulgació i entrada en vigor.
Disposició addicional primera
La Constitució dóna mandat al Consell General i
al Govern perquè, amb l'associació dels coprínceps,
proposin negociacions als governs d'Espanya i de França amb l'objectiu
de signar un Tractat Internacional trilateral per establir el marc de les
relacions amb els dos Estats veïns sobre la base del respecte a la
sobirania, independència i integritat territorial d'Andorra.
Disposició addicional segona
L'exercici de la funció de representació
diplomàtica d'un Estat a Andorra és incompatible amb l'exercici
de qualsevol altre càrrec públic.
Disposició transitòria primera
1. El mateix Consell General que ha aprovat la present
Constitució obrirà un període extraordinari de sessions,
per tal d'aprovar, almenys, el reglament del Consell General i les lleis
qualificades referents al règim electoral, les competències i el
sistema de finançament dels Comuns, la Justícia i el Tribunal
Constitucional. Aquest període de sessions finalitzarà el dia 31
de desembre de 1993.
2. En aquest període, que comença el dia
hàbil següent al de la publicació de la Constitució,
el Consell General no podrà ser dissolt i exercirà totes les
facultats que constitucionalment li corresponen.
3. El dia vuit de setembre de 1993, festa de la Mare de Deu de
Meritxell, el síndic general convocarà eleccions generals, que se
celebraran dins la primera quinzena del mes de desembre d'aquest mateix any.
4. La finalització d'aquest període de sessions
implicarà la dissolució del Consell General i el cessament del
Govern, que seguirà en funcions fins a la formació del nou,
d'acord amb la Constitució.
Disposició transitòria segona
1. La llei qualificada relativa a la justícia
preveurà, amb esperit d'equilibri, la designació de jutges i
fiscals procedents dels Estats veïns mentre no sigui possible fer
altrament. Aquesta llei, així com la del Tribunal Constitucional,
regularan el règim de nacionalitat per als jutges i magistrats que no
siguin andorrans.
2. La llei qualificada de la justícia
habilitarà així mateix el règim transitori de
continuïtat en el càrrec d'aquells jutges que, en el moment de la
seva promulgació, no tinguin la titulació acadèmica
prevista en aquesta Constitució.
3. L'esmentada llei qualificada de la justícia
preveurà els sistemes d'adaptació dels processos i causes
pendents al sistema judicial i processal previst en aquesta Constitució,
per tal de garantir el dret a la jurisdicció.
4. Les lleis i normes amb força de llei vigents en el
moment de la creació del Tribunal Constitucional, podran ésser
objecte de recurs directe d'inconstitucionalitat dins d'un termini de tres
mesos, a partir de la presa de possessió dels magistrats
constitucionals. Els subjectes legitimats per interposar-lo són els
previstos en l'article 99 de la Constitució.
5. Durant el primer mandat subsegüent a l'entrada en vigor
de la Constitució, els representants dels Coprínceps en el
Consell Superior de la Justícia podran no ésser andorrans.
Disposició transitòria tercera
1. Els serveis institucionals dels coprínceps, les
competències i funcions dels quals han estat encomanades per aquesta
Constitució a altres òrgans de l'Estat, seran objecte de
traspàs als òrgans mencionats. Amb aquesta finalitat, es
constituirà una comissió tècnica formada per un
representant de cada copríncep, dos del Consell General i dos del Govern
que prepararà i adreçarà un informe al Consell General
perquè, en el període esmentat en la disposició
transitòria primera, s'adoptin les disposicions necessàries per
fer efectius els traspassos.
2. La mateixa comissió prendrà les disposicions
necessàries per posar els serveis de policia sota l'autoritat
exclusiva del Govern en el termini de 2 mesos a partir de
l'entrada en vigor de la Constitució.
Disposició derogatòria
Amb l'entrada en vigor d'aquesta Constitució queden
derogades totes les normes anteriors en allò que la contradiguin.
Disposició final
La Constitució entra en vigor el dia de la seva
publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
I nosaltres els coprínceps, després que el
Consell l'ha adoptat en sessió solemne celebrada el dia 2 de febrer de
1993, i que el Poble Andorrà l'ha aprovat en referéndum celebrat
el dia 14 de març de 1993, la fem nostra, la ratifiquem, la sancionem i
promulguem i, per a general coneixement, n'ordenem la publicació.
Casa de la Vall, 28 d'abril de 1993
François Mitterrand
President de la República Francesa
Coprín cep d'Andorra
Jordi Farrás Forné
Síndic General
Joan Martí Al an ís
Bisbe d'Urgell
Coprín cep d'Andorra
Bibliographie
1. Ouvrages étudiés globalement:
Alain Degage et Antoni Duro i Arajol, L'Andorre, Que
sais-je, PUF, 1998.
Ouvrage collectif de la Societat andorrana de Ciències,
Tendències Politiques a Andorra, SAC, 1992.
Antoni Pol i Solé, El fet territorial andorrà:
l'essència d'una realitat federal, Premsa Andorrana SA, 1993
Laura Roman Martin, El nou estat andorrà: un estudi
juridic, Institut d'Estudis Andorrans, 1999
Pere Pastor Vilanova, Contribution à l'étude du
droit public andorran, Consell Superior de Justicia del Principat
d'Andorra, 2002
Manuel Digest de les Valls d'Andorra,
réédition de la banque andorrane CaixaBank, 1748
(2000)
El Procés Constituent, volumes 1 et 2,
éd. M.I. Consell General d'Andorra, 2006. Guy Héraud, Les
principes du Fédéralisme, Presses d'Europe, 1968.
Josep M. Font i Rius,Els origens del co-senyoriu
andorrà, éd. Universitat de Barcelona, 1985
2. Extraits du Journal Officiel de la
Principauté d'Andorre (Botlleti Oficial del Principat):
Constitution de la Principauté d'Andorre, 1993
Llei Qualificada de Delimitacio de les Competències
dels Comuns, BOPA, 29 novembre 1993 Llei qualificada de
transferències als Comuns , BOPA, 29 novembre 1993
Llei qualificada del règim electoral i del
referàndum, BOPA, 28 septembre 1993 Et diverses jurisprudences du
Tribunal Superior de Justicia, sala Administrativa.
| 
