Agraïments
En primer lloc, dessitjo agraïr a en Didier Maus,
Membre i President del Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra, qui m'a
permés, per la seva atencio i disponibilitat, poder estudiar un
territori pirinenc que m 'és tant familiar.El treball que m 'ha donat m
'ha permés, és veritat, precisar una mica més els meus
coneixements sobre el dret pùblic andorrà i la seva analisi
politica i juridica. Per fi, el fet que ha confiat en mi durant aquest estudi
em conforta amb la idea que, amb interés per a una problemàtica
territorial i el coneixement de sa cultura (lingüistica i politica), un
treball interessant pot surgit de recerques riques en peculiaritats.
Per la seva disponibilitat, atencio i ajuda, dessitjo
antentament agraïr persones qui van estar a prop de mi durant les meves
recerques: Meritxell Martin, responsable del Centre de l'Institut d'Estudis
Andorrans de Tolosa de Llenguadoc, per sa la seva orientacio
bibliogràfica; Pere Pastor Vilanova, Batlle d'Andorra, per la seva tesi
doctoral « Contribution au droit public andorran » i disponibilitat
durant una llarga entrevista; Antoni Pol i Solé, arquitecte
andorrà i responsable de la Societat andorrana de Ciències, per
la seva acollida i aportacio bibliogràfica; i per fi Claire Conte,
encarregada de classes a l'Institut d'Estudis Politics de Toulouse, sense qui
le meva trobada amb en Didier Maus no hauria sigut possible.
Per la seva disponibilitat i consells d'orientacio durant
entrevistes, agraïeixo Albert Pintat, M.I. Cap de Govern; Joan Gabriel i
Estany, M.I. Sindic General; Enric Casadevall Medreno, Consol Major de Canillo;
Josep Pintat Forné, Consol Major de Sant Julià de Loria; i Pascal
Escande, director de Gabinet del Representant personal del Co-Princep
francès.
Per acabar, dessitjo fer part del meu reconeixement al
servei del Secretaria General del Tribunal Constitucional d'Andorra, i
precisament Meritxell Tomàs Baldrich, Secretària general, per la
seva acollida i disponibilitat durant les meves visites d'estudi al
Principat.
Moltes gràcies a tots els autours que citaré en
aquest estudi, que m 'han permés poder precisar i conèixer un
domini peculiar del dret pùblic i de la ciència politica.
De manera general, gràcies també al Poble
d'Andorra per la seva historia que mereix un enfocament particuliar.
Avertissement : L'IEP de Toulouse
n'entend donner aucune approbation, ni improbation dans les mémoires de
recherche. Ces opinions doivent être considérées comme
propres à leur auteur.
SOMMAIRE
|
Introduction générale...
|
... 8
|
I. Avant-propos introductif...
|
...8
|
II. Introduction analythique...
|
|
...18
|
|
|
Première partie: Une développement
politico-institutionnel empirique: de 1419 à 1978...
|
...27
|
|
Chapitre1. De 1419 à 1866: Le Conseil de la Terre: une
réalité fédéral?...
|
...27
|
|
Chapitre 2. Vers une rupture institutionnelle avec le mode
féodal de gouvernement?...
|
. ..36
|
|
Partie 2. En marche vers la redéfinition des rapports
fédéraux: de 1978 à 1993...
|
...47
|
Chapitre 1. Vers l'émergence d'un niveau
fédéral pertinent?... . . .47
Chapitre 2. La question de la fédération
traditionnelle héritée du passée juridique andorran dans
le processus de réforme... . . .55
Partie 3. L'ère de la redéfinition des rapports: la
situation post-constitutionnelle... ...65
Chapitre 1. Renforcement de l'échelon national: «
l'inversion des règles
du jeu »... ...66
Chapitre 2. Une persistance de « l'ancien régime
» : une fédération qui ne veut pas dire son nom?... ...75
Conclusion générale... . ..85
| 
